Antígona

Inspirada en el mite d?Antígona, l?obra més cèlebre de Jean Anouilh subverteix els codis de la tragèdia homònima de Sòfocles. Abandona el lirisme majestuós i l?aura atàvica dels personatges per situar-los en una dimensió quotidiana i centrar-se en les seves pulsions internes.Escrita durant l?ocupació alemanya de França, la rebel·lia d?Antígona, enfrontada al seu oncle Creont, ha estat rebuda com una al·legoria de la resistència.Jean Anouilh (Bordeus, 1910 ? Lausana, 1987) és probablement el dramaturg francès més representatiu de la seva generació. Fill d?un sastre i una violinista, cursa estudis secundaris a París i ben aviat comença a interessar-se pel teatre.Un vespre de 1928, meravellat per la representació de Siegfried de Jean Giraudoux, decideix consagrar-se a l?escripturateatral i poc després abandona els estudis de dret que havia començat. Autor d?una prolífica producció dramàtica,autoclassifica les seves obres segons la gran diversitat de registres i tonalitats que van del pessimisme moral de les«peces negres» a l?humor i la fantasia de les «peces roses» passant pel domini de l?arquitectura teatral de les «pecesbrillants». També dirigeix algunes de les seves pròpies obres, és autor d?adaptacions teatrals i treballa com a guionistaper al cinema i la televisió. El 1980 és el primer guardonat amb el Gran Premi del Teatre de l?Acadèmia francesa.