El jove Càndid, el protagonista del relat filosòfic "Càndid o l'optimisme" (1759), de Voltaire, és expulsat del paradís terrenal de Thundertentronckh després que una sèrie d'aventures el portin a recórrer diverses parts del món en companyia del seu tutor Pangloss, un optimista irreductible que li ha ensenyat que tot es troba al millor possible i que tots els esdeveniments tenen una finalitat bona.
Amb l'objectiu de retrobar-se amb la bella Cunegunda i el seu amic Pangloss, Càndid emprèn un viatge per diverses parts del món en el qual es troba amb situacions tan extremes com la guerra, les catàstrofes naturals, l'ira de la Inquisició, el robatori, la violació, la tortura, l'esclavitud, l'assassinat, la malaltia, la traïció i l'engany. Això no obstant, en totes aquestes situacions, Càndid es manté optimista i confiat que tot passa per alguna raó benèfica.
Amb el pas del temps, Càndid perd contacte amb la seva estimada Cunegunda i el seu amic Pangloss, i té l'oportunitat de conèixer nous personatges que enriquiran la història amb les seves pròpies aventures. Entre elles destaca Martin, un pessimista que es nega a creure en la bondat inherent de la humanitat i que es converteix en el contrapunt ideal del naïf Càndid.
Ambdues perspectives s'enfronten en una sèrie de debats filosòfics que aborden temes tan importants com la fe, la moral, la justícia i l'optimisme. Això no obstant, l'autor es pren la llibertat d'introduir elements satírics i burlescs per desacralitzar les idees que es debaten en el relat.
Al final del relat, Càndid ha perdut tots els amics, ha vist com es corrompien les institucions i com es destruïa la bellesa del món. Això no obstant, en lloc de desesperar-se, decideix adoptar una perspectiva pragmàtica i aposta per viure el moment present amb tota la força possible.
"Càndid o l'optimisme" es considera una de les obres mestres de la literatura filosòfica del segle xviii, en la qual Voltaire utilitza la sàtira i la ironia per desmantellar les idees que dominaven la societat del seu temps. A través de l'exemplar Càndid, l'autor ens recorda que, malgrat els esdeveniments negatius que podem experimentar en la nostra vida, cal mantenir-se optimista i buscar el plaer en el moment present.
Això no obstant, el relat de Càndid no es limita a exaltar l'optimisme com a solució universal per a tots els problemes del món. Al contrari, l'autor ens recorda que la vida pot ser una sèrie de desenganys i que, en últim terme, cal acceptar el món tal com es troba i buscar el sentit propi de les coses.
En resum, "Càndid o l'optimisme" és una narració filosòfica exagerada i divertidíssima que ens recorda la importància de mantenir-nos optimistes enmig de les adversitats de la vida, però al mateix temps ens alerta contra el perill de confiar ciegament en idees simplistes i utòpiques.
El jove Càndid és expulsat del paradís de Thunder-ten-tronckh, allunyat de la bella Cunegunda i del seu tutor Pangloss, l?optimista irreductible que li ha ensenyat que vivim al millor dels mons possibles i que tot el que succeeix és a fi de bé. Quin daltabaix. Buscant-se, retrobant-se i tornant-se a perdre per mig globus terraqüi, Càndid i els seus amics coneixen la guerra, les catàstrofes naturals, la ira de la Inquisició, el robatori, la violació, la tortura, l?esclavitud, l?assassinat, la malaltia, la traïció, l?engany i fins i tot veuen com es marceix la bellesa. Res que no sigui normal. Al capdavall, ens recorda l?escèptic Voltaire en aquesta narració filosòfica exagerada i divertidíssima, que el món és «una cosa ben forassenyada i abominable».Que no ens entabanin, per això tornem als clàssics. No serà gens estrany que molts de nosaltres acabem com els protagonistes de la més famosa de les novel·les de Voltaire: envoltats de la gent que estimem i cultivant un hort. «Càndid o l?optimisme» (1759) és un dels exemples majúsculs de narració filosòfica, gènere literari sorgit durant la Il·lustració. «Tota la seva intel·ligència era una màquina de guerra», va escriure Flaubert sobre Voltaire. Aquí, la va posar en marxa per denunciar tant la intolerància religiosa com l?optimisme de Leibniz. Quan es va publicar va ser tot un escàndol, i va arribar a formar part de l?índex de llibres prohibits per l?Església catòlica. Ara és un d?aquells llibres als quals recorrem a la recerca d?una dosi de saviesa i veritat. Més encara si es presenta en una gran traducció i il·lustrada pel fabulós Quentin Blake.