Mentre em moria: 186 - Willliam Faulkner

Mentre l’Addie Bundren es mor, a tota hora sent la remor del martell i el xerrac amb què el seu fill gran, en Cash, li va construint el taüt ben bé sota la finestra de l’habitació on ella agonitza. Quan la mort arriba, els seus cinc fills i el seu marit, l’Anse, un granger del comptat de Yoknapatawpha, carreguen el cos de la mare al carro i, amb un parell de mules i en plena calorada de juliol, emprenen un viatge llarg i accidentat cap a Jefferson, on ella volia ser enterrada. La família va fent camí sota el setge implacable de l’estol de voltors que no els deixen ni de nit ni de dia.

Durant l’odissea, es queden sense mules, en dues ocasions de poc que no perden el taüt i la morta, convenen que un dels fills s’ha begut l’enteniment i, mentrestant, el pare no fa més que pensar a ferse les dents noves. Una novel·la tràgica, cínica i en certa manera còmica i tot, que ofereix un nou retrat descarnat de la cruesa del Sud, de l’Amèrica rural, pobra i mísera, dels anys de la Gran Depressió. Faulkner va escriure Mentre em moria, una de les seves obres mestres i una de les novel·les de què ell estava més satisfet, en només sis setmanes i de matinada, quan feia de bomber i de vigilant de nit a la central elèctrica de la Universitat de Mississipí.

William Faulkner va néixer a New Albany, Mississipí, el 25 de setembre de 1897. Va publicar el primer recull de poemes, The Marble Faun (El faune de marbre), l’any 1924 i, al cap de dos anys, la seva primera novel·la, Soldier’s Pay (La paga del soldat). El 1949, després d’haver escrit obres com ara Absalom, Absalom!, Mentre em moria o Llum d’agost, va ser guardonat amb el Premi Nobel de Literatura. Uns quants anys més tard, va publicar la trilogia dels Snopes —composta per El llogaret, La ciutat i La mansió—, traduïda per primer cop al català en aquesta mateixa col·lecció.

També va obtenir el Premi Pulitzer per A Fable (Una faula, 1954) i The Reivers (Els lladregots, 1962). Va morir el 6 de juliol de 1962 a Byhalia, Mississipí.