Tres contes

Els Tres contes de Flaubert van aparèixer l'any 1877 i, a diferència de la majoria de les obres anteriors de l'autor, la crítica els va rebre amb elogis unànimes. D'alguna manera, suposen la síntesi del saber narratiu flaubertià i cada un d'ells està emparentat per la temàtica o l'estil amb les seves obres anteriors. A «Un cor senzill» es descriu l'existència de Félicité, una criada fidel que envelleix en companyia del seu lloro Lulú, que tant va fascinar Julian Barnes; «La llegenda de sant Julià l'Hospitalari» és un singular conte medieval sobre un caçador sàdic, en què Flaubert extreu el millor de la literatura religiosa per fer un relat modern i sense intencions pietoses, i, finalment, «Herodies» és la revisió sumptuosa de l'episodi bíblic en què un Herodes insegur i solitari no gosa executar l'home que té a la masmorra, que alguns anomenen Joan Baptista.